Ajudem a motivar?: I CONTINUEM PELS CAMINS DE LA NTICEDU

Avui dia 30 de Novembre la Núria Vila i jo hem deixat per escrit un projecte, que pot parèixer impossible o una bojeria. Però crec que ens eixirà bé i potser que entrem a una nova relació tecnològica entre nosaltres. Espero que la fitxa de disseny tingui el vist i plau i poder començar amb aquesta nova experiència.

Abans de començar amb l'assignatura he de reconèixer que desconeixia moltes coses sobre les NTICEDU ( veritablement pensava que havia descobert els Amèriques amb el Power Point) i a més com tenia molts prejudicis i mites sobre les noves tecnologies.
Després de realitzar l'avaluació inicial van anar encaminats a fer un treball de sintesi de tot el material que vam utilitzar pel nostre estudi així com una nova eina per mi com va ser el cmap tools ( quin descobriment¡).
La decisió de fer el treball va ser de fer-ho amb una companya, en aquest cas amb la Núria Vila ( diu que no és adicta a les noves tecnologies però jo crec que es desenvolupa molt bé). Aquest va ser el resultat del nostre treball:

Respecte a la societat dir, que he après entre moltes coses, com aquesta institucionalitza els seus sabers i coneixements mitjançant la societat del coneixement, i com amb les innovacions tecnològiques dóna lloc a la tecnologia educativa, així de l’existència de postures com el determinisme, i com aquest, depenent sigui determinisme de tipus social o de tipus tecnològic concep el paper de les noves tecnologies tenint en compte què vol la societat o la “imposició” de les noves tecnologies sense tenir en compte els interessos socials.

Doncs hi ha aspectes de com la ciència conté també un coneixement científic com a producte social i que defensa en enfocament empíric i naturalista, quan abans de realitzar el cmap i a l’avaluació inicial pensava en la inexistència d’aquest tipus de coneixements i que l’única

relació amb l’educació era la necessitat de poder “imposar” les NT.

He de dir que el meu concepte de tecnologia era pensar només en NT, com podia ser l’ordinador, la pissarra digital i els programes que normalment utilitzem a l’escola com pot ser el Power Point. Mai havia pensat que la tecnologia podia ser un exercici mental ja que aquesta també dissenya ( en aquest cas processos aplicatius), es pot aplicar i al mateix temps es pot avaluar. Sense oblidar la influència dels mites que comporten les noves tecnologies i com aquests veritablement són mites.

Així també desconeixia què volia dir el postulat d’heterogeneïtat i com el “seamless web” es podia aplicar tant a la ciència, la societat i la tecnologia al mateix temps que aquests conceptes interaccionaven entre ells. Així com de l’existència d’uns principis ( segon la psicologia cognitiva) que s’han de complir i tenir en compte a l’hora d’utilitzar la tecnologia a l’aula.

Per tant ,i com un model mental i de treball ,com és el constructivisme podem dir que es pot dur a terme utilitzant les noves tecnologies I com aquestes també poden provocar als nens/es canvis i un aprenentatge significatiu, si realment les apliquem amb un objectiu però amb un ample marge de llibertat a l’hora de treballar per banda dels nens/nes.

Encara que no he d’oblidar tampoc el paper i la influència dels mites a l’hora de concebre el paper i la difusió de les noves tecnologies, realitzant les activitats proposades per banda del consultor he de dir que molts dels mites que posseïa han desaparegut gràcies a un major i profund coneixement de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Així segurament la meva avaluació inicial de començament de curs seria bé diferent a la realitzada doncs que molts han estat els canvis des de l’inici del curs.

Totes les noves informacions i conceptes els he , amb l’altra companya de confecció del nou mapa conceptual, afegit a un cmap on les relacions són més extenses , més detallades i sobretot expliciten la relació existent entre la societat, la tecnologia i la ciència.

RELACIONS CIÈNCIA, SOCIETAT I TECNOLOGIA

Aquest és el mapa que vam fer la Núria i jo.

Després de llegir les diferents propostes de treball i mirant l’esquema podríem dir que: societat, ciència i tecnologia van de bracet. Són tres conceptes molt diferents però que alhora es complementen a la perfecció.

Primer de tot comencem per la ciència, un producte social i el qual defensa un enfocament empíric i naturalista. A partir d’ella i les seves nombroses evolucions arribem a la tecnologia. Aquesta, com tots pensem, la volem: ràpida, massiva i sobretot que sigui massiva per a tothom. Però realment què entenem per tecnologia?

Segons Quintanilla[1] la tecnologia “es pot entendre des del punt de vista intel·lectualista o pragmatista”. Des de la primera visió és una ciència aplicada ja que les seves tècniques són les aplicacions dels coneixements previs, mentre que des de la perspectiva pragmatista la tecnologia és qui dóna el fonament a la ciència, ja que tot coneixement prové de l’experiència pràctica.

Com a tipus de tecnologia podem trobar: les referides als materials (ciències naturals), socials (ciències humanes), conceptuals (logicomatemàtica i lingüística) i finalment generals (amb la teoria de sistemes).

Per tant podem dir, tenint en compte les anteriors definicions i tipus, que la tecnologia és un exercici mental perquè es dissenya, s’aplica i s’avalua; o busca, que es puguin dissenyar processos aplicatius tecnològics que ofereixen solucions o intents de solució a problemes específics.

Doncs la tecnologia naix d’un context social específic, però com diu Tirado i Domènech:[2] “aquesta, com tal, és neutral però depèn completament de l’ús que es facin d’ella”. Aquesta afirmació ens porta a una sèrie de mites que avui dia porta la tecnologia amb si mateix, entre els quals, destaquem els següents:

● té elements democratitzadors.

● la cultura tecnològica es deshumanitza.

● i té transferència universal.

Però no hem d’oblidar que la tecnologia com tal ha impactat a la nostra societat. Aquesta ha passat de ser una societat industrial a convertir-se en una societat post industrial on les transferències, la manipulació i la gestió s’han convertir en la font de la informació i del coneixements, donant lloc a allò que coneixem sota el nom de “Societat del Coneixement”.

Actualment els canvis han tingut efecte a nivell social (organitzatius, educatius, empresarials, etc) i la informació s’utilitza, freqüentment, com a font de poder, convertint-se les TIC, a nivell educacional, en una eina de treball fonamental arribant a impactar a tota la societat. Com a conseqüència de l’impacte de les TIC a nivell d’educació podem destacar els següents aspectes:

● ens amplia la informació, ja que podem accedir a ella quan vulguem desfocalitzant els espais tradicionals d’aquest fet.

● existeix un paral·lelisme entre la informació i el coneixement.

● existeix la creença que tenir més informació a l’abast suposa estar més informat.

● ha possibilitat la creació d’entorns més flexibles per a l’aprenentatge.

● una ampliació de les eines de treball entre els formadors i els alumnes.

● un ample ventall de possibilitats d’interaccions entre diferents codis i sistemes simbòlics.

● una major flexibilització dels itineraris formatius.

● i, finalment la creació d’entorns interactius.

Tanmateix quan parlem de tecnologia educativa, no hem d’oblidar que aquesta (a l’igual que qualsevol procés educatiu) també rep influències de les diferents corrents. I com a conseqüència acaba afectant en la societat, com pot ser el món laboral.

El que es busca bàsicament amb ella es dissenyar processos aplicatius tecnològics que ens ajudin a trobar la resposta a problemes concrets.

Una de les principals característiques de la tecnologia és el postulat d’heterogeneïtat que comporta: d’una banda la interacció entre el fet social i el tècnic (perspectiva interactiva); i per l’altra, una divisió estable entre el que és social i tècnic (seamless web).

A més a més, un dels punts forts d’aquesta tecnologia és l’aportació cap a l’aprenentatge significatiu, on cal un model mental (sintàctic o computacional) sobre el qual treballar. Però això no es pot aconseguir si no es gaudeix d’una gran varietat d’eines per explorar i manipular. No podem passar per alt tampoc que té limitacions a mode de: càrrega cognitiva i de contradiccions.

Així mateix hem de tenir en compte que la tecnologia, i sobretot la tecnologia educativa, també rep aportacions i influència dels diferents paradigmes que avui dia coexisteixen com són el de la psicologia conductista ( on s’exposa referint-se a les TIC que l’educació ha d’assumir un paper i uns principis entre els quals destaquem una participació activa, respostes correctes, etc), la psicologia sistèmica i la cognitiva.

Però no hem d’oblidar una influència preponderant com és la rebuda pels mitjans de comunicació, com a exemple tenim el “con de l’experiència” de Dale; així com els mites que la tecnologia comporta amb sí mateixa. Entre aquests, podem destacar els següents:

● autonomia de les màquines.

● cultura deshumanitzada i alienant.

● el valor de l’eficàcia.

● mite de la transferència de la tecnologia.

Per anar acabant, podem dir que la tecnologia i el seu ús porta també diferents opinions envers de com s’ha de tractar i quina ha de ser la seva influència al nostre entorn social. Com a postures, respecte a l’ anteriorment tracta, tenim la sociodeterminista i la tecnodeterminista. les sociodeterministes exposen que el que importa no és la tecnologia mateixa, sinó el sistema social o cultural en el qual està immersa i des del qual és produïda. Pel contrari els deterministes tecnològics no aclareixen el paper dels interessos socials en l’aparició i desenvolupament de les innovacions tecnològiques.

Com a conclusió es pot parlar que vivim en una societat on els canvis socials són presents en el nostre dia a dia, tant a nivell: organitzatiu, cultural, empresarial o educatiu. Per aquesta raó cadascú de nosaltres ha de ser capaç de saber de quina manera i quan ha de poder utilitzar-la.