QUEREMOS DESEAROS FELICES FIESTAS.

Existen mil y una manera de felicitar las fiestas estos días; besos, abrazos, un hasta después de vacaciones, tarjetas..pero creo, y seguro que estáis de acuerdo, que está sin duda es la mejor felicitación.

OS DESEAMOS UNA FELICES FIESTAS Y UNA BUENA ENTRADA DE 2012.

Y ESTA SON ALGUNAS DE LAS COSAS QUE HEMOS ESCRITO..

Aquí os dejo algunas de las cosas que los/as niños/as han escrito ell@s solos, yo sólo decía en "voz alta" lo que ellos querían escribir. En color azul tenéis la transcripción de alguna de las palabras, ya sabemos...poco a poco vamos llegando.

Viviana

Estimats amics i amigues de Martorell, aqui us envio les coses que els meus nens i les meues nenes volen conèixer de l’espai. Esperem la vostra resposta.

Ah una cosa, podreu comprobar que hi ha paraules que hi són escrites correctament, però hi ha altres que “no”. És que encara estem començant a escriure. Jo us posaré en color blau el que volen dir.

Petons i salutacions a tots i totes.

Viviana.

QUEREMOS SABER EL NOMBRE DE…..

ALISON Y MARIA

1.      LOS PLANETAS

CARLOS Y DAVIDP.

2.      COMO ES EL PLANETA MARTE

MERCHE  Y  SERGIO

3.      CUANTAS  ESTREIAS  AI. (Cuántas estrellas hay)

GLORIA  Y  ANTONIO

4.      AI  MARCIANOS (Hay marcianos)

LUIS  Y  ABDELMOGHID

  5. NABES  ESPAZIALES (Naves espaciales)

DAVID  Y  IRENE

 6. COMO ES  UN  ASTRONAUTA

OMAIMA  Y  VALENTINA

  7. NOMBRES DE ASTRONAUNATAS

JOSE  Y  LUCIA

  8.OMO  SON LOS  MARIAOS (cómo son los marcianos)

 

MÁS MOMENTOS DE ESCRITURA......

Ah se nos había olvidado que lo hemos hecho por parejas; primero poníamos nuestros nombres y después escribíamos las cosas que queremos saber.

Dedo a dedo hemos escrito nuestro nombre.

Nos está quedando muy chulo.

Duelo de titanes, déjame que yo sé dónde están las letras... Sí, sí, pero yo también sé y yo también quiero.

Continuamos con el duelo, María y Alison no daban descanso a las teclas.

Y POR FIN ESCRIBIMOS AQUELLAS COSAS QUE QUEREMOS QUE NUESTROS/AS AMIGOS/AS DE MARTORELL NOS DIGAN..

Como los ordenadores de la clase grande están muy altos para nosotros/as la seño se ha llevado al cole uno pequeño para que pudiéramos escribir en él las cosas que nos gustaría saber y que nos puedan contestar nuestros/as amigos/as de Martorell; pero claro hemos tardado un poco más de lo normal. !Qué lío nos hemos hecho alguno con las teclas¡ , y eso que estaban para escribir en mayúscula; alguien decía que su letra no estaba.

Y ha habido algún que otro compañero que ha puesto hasta cara rara... pero nos hemos divertido y nos hemos dado cuenta que para escribir no necesitamos el lápiz si tenemos un ordenador. La seño nos ha dicho que lo va a poner en la su libreta de internet para que nuestras familias y la seño Nuria y sus niños/as lo puedan ver,  y que le enviará un correo electrónico o e-mail ( como hemos puesto cara nos ha dicho que es una carta que se hace con el ordenador y que llega enseguida si lo hacemos por internet). Pero, ¿y el cartero no viene a buscarla?.... Jajajaja... Ha sido divertido.

Poco a poco, dedo a dedo pero lo íbamos haciendo.......

Uff no encontrábamos la de la serpiente (s).

Algunas nos mordíamos hasta los labios de la intensidad con la que buscábamos las letras que queríamos.

Una tú y otra yo....

 Algunos movían sus dedos como si estuviesen escribiendo todo el día... "Seño es que me gusta escribir con esto"

"Seño, es que esa letra no es..."

Y ahora seguimos con más momentos....

Y NOS VIMOS A NOSOTROS MISMOS Y LOS VIMOS A ELLOS

El miércoles de la semana pasada con la seño Viviana y con la seño Sandra nos fuimos al aula de informática del cole grande y allí nos vimos. Todos nos quedamos embobados cuando vimos el blog de la seño o como ella nos lo ha explicado, su libreta de internet ( creo que lo dice así para que lo podamos entender mejor) y vimos nuestras fotos y nuestros pequeños vídeos. 

Algunos se sonrojaron, otras se reían mucho y la gran mayoría nuestros ojos eran como unos platos gigantescoooossssss. Ya habíamos visto cosas en los ordenadores de nuestra familia, pero eso de vernos en la clase... nos encantó.

Y ESTAMOS LOS QUE FÁLTABAMOS.

Nosotros también queríamos salir y se lo dijimos a la seño, pero claro tuvo que ser por la tarde porque la cámara de fotos se había quedado sin batería.

Y AQUÍ ESTAN NUESTRAS PRESENTACIONES.

Y estos somos algunos de nosotros presentando las cosas que hemos aportado al rincón del universo.

   

 

                                           

                                            

                                             

LAS COSAS QUE TENEMOS EN NUESTRO RINCÓN

Aquí os mostramos en fotografía algunas de las cosas que tenemos en nuestro rincón del universo:

Este es el cohete que nos apareció en el árbol, y tanto le gustó a alguno que Sergio y su mamá se animaron e hicieron otro.

Pero antes de empezar entre todos hicimos el ¿QUË SABEMOS?. Consistía en que cada uno decía las cosas que sabía sobre el Universo y a aprtir de ahí lo empezamos a trabajar.

              Estos murales los hicieron los niños de la clase con la ayuda de su familia.

 

 Y este es nuestro rincón del Universo, el que hemos ido construyendo poco a poco con las aportaciones de todos. 

                                                                             

Y POR FIN NOS HEMOS PRESENTADO.

Cuando llegamos a clase la otra mañana la señoviviana lo tenía todo preparado; las mesas estaban todas apartadas y las sillas colocadas como en una montaña una encima de la otra. Al principio nos enfadamos un poco porque algunos compañeros querían ser los primeros, pero la seño nos explicó que todos íbamos a salir. Nos presentamos uno por uno y nuestro rincón del universo.

Al final como todos nos pusimos delante del rincón no se pudo enseñar bien, así es que decidimos que con unas fotografías se podría ver mejor las cosas que tenemos en nuestro rincón.

Pero compañeros y compañeras querían ser ellos los que presentaran las cosas que habían hecho, aunque algunos les dió mucha vergüenza y la presentación la hizo otro. Pero eso vendrá después.

¿CÓMO EMPIEZA TODO?

Nuestro proyecto del universo empieza cuando a todos nos surgió la duda de qué iba a pasar con los trozos de satélite que estaban cayendo del espacio, sólo queríamos saber si podrían caer en el cole o en nuestras casas, y por qué caían, qué cosas habían dentro. Una compañera de la clase hasta preguntó si podía caer en la piscina que ella iba a natación. La seño nos explicó que en el espacio también hay basura espacial, y que cuando pasan unos años (bueno muchos), deja de ser útil y alguna que otra cae al planeta Tierra. 

Cuando nos pensábamos que todo había pasado la seño Viviana recibió una llamada de la NASA como que algo había caído y que era para nosotros/as. Cuando salimos al patio nos encontramos con la otra clase de 5 años, a ellos /as también los habían llamado. El caso es que a la seño Viviana le daban pistas de por dónde estaría pero si no es porque miramos arriba en los árboles del patio no lo hubiéramos visto. Y allí estaba el cohete..

Realmente fue una sorpresa, dentro del cohete nos mandaron una carta desde la NASA y una foto de un astronauta. Y fue a partir de aquí cuando empezamos a trabajar con nuestro proyecto del Universo.

QUEREMOS DAROS LA BIENVENIDA

Ante todo daros las gracias por vuestra colaboración. Como tutoras de las aulas de 5 años (Viviana) y de 2º de Primaria (Nuria) os exponemos que estamos ampliando nuestra formación estudiando Psicopedagogía estudiando en la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) y hemos coincido las dos en una asignatura llamada Nuevas Tecnologías de la Información de la Comunicación y de la Educación. Juntas hemos realizado gran parte de las actividades que se nos han requerido, pero nos falta quizá una de las más importantes: el Proyecto Final, y como (por casualidad) ambas estamos trabajando "los planetas" con nuestros respectivos alumnos decidimos embarcarnos juntas en este proyecto y es aquí donde aparecen vuestros/as hijos/as ya que formarán parte de nuestra propuesta educativa.

Seguiremos trabajando tanto las sesiones como las actividades que teníamos planteadas desde el principio, la única variante es que habrá un par de sesiones en las que nos dedicaremos a compartir experiencias una escuela con la otra desde cientos de kilómetros de distancia. 

Las dos consideramos ( Nuria y yo) importante y esencial que los/as niños/as sean capaces de estudiar lo mismo y al mismo tiempo aunque tengamos por medio una distancia de cientos de kilómetros, edades diferentes, etc pero que les une algo muy valioso en común: aprender y crecer. Los/as de 5 años viven en una localidad al sur de la provincia de Alicante (Vega Baja) llamada Callosa de Segura y los/as niños/as de 2º de Primaria viven en Martorell Aquí os dejamos unas fotografías de los respectivos pueblos:

Vista de Callosa de Segura

"El pont del Diable" Martorell (Barcelona)

Pero el verdadero trabajo final, aparte de las actividades en común consistirá en realizar un "lapbook". El "lapbook" es un libro de solapas en el que se van recopilando los trabajos de los/as niños/as como "respuestas" a los distintos proyectos que vamos trabajando. Aquí os dejo unas fotos de ejemplos de "lapbook":

Tanto Nuria como yo esperamos que este viaje sea de agrado sobretodo para los/as niños/as, ya que va a ser una experiencia que seguramente perdurará en ellos/as. Y gracias a vosotros/as las familias por la confianza depositada en nuestro trabajo y en esta aventura.

SENSE PARAULES.

La meva amiga Laia m'ha deixat aquest vídeo al Facebook, silenci seria la paraula per definir-ho. Tenim a la nostra mà la clau.

QUÈ ÉS UN WIKI?

 Us deixo aquest vídeo on s'explica de manera molt comprensible que és això d'un wiki.

Així també teniu un on es parla del treball col.laboratiu...

                               

EL NOSTRE NOU AMIC...

El pobre porta tota la setmana i el cap de setmana fent-nos somriure... He considerat important posar-li i fer-li un petit homenatge, veritat Núria?.
Creíem que amb aquesta forma de viure i d'entendre la vida podem avançar....Gràcies...

CANVIS ASSOLITS..

Des de que vam començar amb l'assignatura i amb la primera autoavaluació que vam fer, i sobretot, respecte a les qüestions breus considero que ha arribat el moment de fer un repàs a aquestes:

• Posaria una puntuació diferent a l'objectiu de la Tecnologia Educativa ja que realment el seu paper no és donar-nos les tècniques sinó donar el coneixement que cal per a constituit mitjaçant les TIC aprenentatges significatius.
• On es diu que les TIC són necessàries pe a transmetre el coneixement als nens i nenes, ara mateix canviaria la puntuació ja que no estic gens d'acord. És a dir, les eines són importants però els coneixements no es poden transmetre només mitjançant elles; aquestes no han de funcionar només com a suport de la nostra tasca. Han de convertir-se en l'eina però els promotors de l'ensenyament han de ser els nens i les nenes.
• I continuo amb la idea de que el canvi tecnològic determina el canvi social. El podem veure al nostre voltant en tots els àmbits, clar que ho determinoa però també hem de tenir en compte aquesta tecnologia en mans de qui cau.

Viviana

LA MEVA AUTOAVALUACIÓ DE LA MINI 2.1

Després de conèixer la base dels casos del KITE així com la resta de casos dels companys i companyes, la Núria Vila i jo vam decidir fer el cas i per consegüent el treball juntes ( ja vam fer l'altre juntes i he de dir que és una companya excel.lent i amb una capacitat extraordinària de treball)  i ara ens toca autoavaluar-nos de nou:

1- Respecte a la data, format, pes considero que ha estat correcte. Encara que he d'afegir (potser per la meva velocitat "vaga" del meu modem) ho he aconseguit a la tercera després de quasi una hora.

2- Si parlem de l'estructuració també considero que ha estat correcte, encara que crec que em mereixo un "plus" perque per fí ja SÉ fer un index automàtic i a més, m'ix a la primera i la veritat és que estic molt contenta. A més hem seguit l'estructura que se'ns ha demanat i hem fet un annex amb una informació la qual consideràvem important respecte del cas del projecte de treball que hem presentat.

3- El cas que hem seguit penso que està plenament relacionat amb l'aprenentatge significatiu i com aquest tipus de treball es pot començar a fer, sense cap dubte, des del començament de l'escola.

4- Hem fet una petita explicació d'allò que s'enté per aprenentatge significatiu, s'ha comentat el cas d'una de les companyes i tres petites explicacions de casos de la base KITE.

5- Considero que estic aprofitant tant les eines que estem coneixent al llarg del curs com que estic aprofitant totes les experiències que es donin a conèixer.

6- Actualitzo el blog tant amb informació referida a l'assignatura, com a altre tipus d'informació referida a l'assignatura o amb coses que trobo interessants segons el meu punt de vista. Així també he penjat, tant al fòrum com al blog, eines que ens poden ajudar a fer els treballs.

7- Doncs si reflexiono i comparo la meva evolució a l'assignatura jo em posaria una B+.

Viviana

RECURSOS E INFORMACIONS QUE PROMOUEN L'APRENENTATGE SIGNIFICATIU AMB LES TICS.

Us deixo un article que he trobat a la web "Aprendizaje colaborativo y tecnologías de la información y de la comunicación". És molt interessant, i és un exemple de com en altres països, en aquest cas Venesuela, també es parla de col.laboració a l'escola prenent com a eines les TICS.

http://procesosemivirtual-ese.com/materias/proy_investigacion_protocolo/BAEZ_MORALES_ALFONSO_AGUSTIN/texto/02%20El%20Aprendizaje%20con%20las%20TICs.pdf

Us presentem el cas que la Núria Vila Perarnau i jo hem treballat. Considerem que era interessant penjar-ho al blog.

CAS: “CONEIXEM A MIQUEL BARCELÓ”
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén:  Aquesta activitat es planteja cada vegada que comencem a treballar un nou artista a principi de mes. El seu objectiu consisteix en presentar la seva vida i obra d’una manera atractiva per als nens/es, ja que a part del treball en paper també ens serveix per a que ells puguin treballar a la pissarra digital aspectes determinats del Power Point que estiguin relacionats amb la nostra tasca.
INDEX	CONTINGUTS
CONTEXT GENERAL
Experiència a l’ensenyament	13 anys
Tecnologia de l’experiència docent/nivell d’habilitat	Utilitza amb freqüència la pissarra digital i presentacions Power Point per a treballar amb projectes/ Utilitza les noves tecnologies també a casa.
Tipus d’escola	Escola pública d’una ciutat de 18.000 habitants.
Ubicació de l’escola	Zona nova de la ciutat, encara que l’escola és antiga.
Connectivitat	Existeix Internet a l’edifici principal però a l’edifici d’Educació Infantil hi ha una xarxa de wifi amb una connectivitat molt deficient.
Ubicació dels recursos tecnològics.	Existeix una pissarra digital a cada aula de 4 i 5 anys, però no n’hi ha ordinadors. Només el de la mestra. Hi ha una aula de 8 ordinadors per Infantil però sense connectivitat a la xarxa.
Situació socioeconòmica dels estudiants	Els nens podem dir que majoritàriament són de classe mitja- baixa, amb un numero important de nouvinguts procedents de: Marroc, Rússia i dels països llatinoamericans. Així existeix un nombre important de nens i nenes amb necessitats educatives especials.
CONTEXT O HISTÒRIA HISTÒRIA DEL CAS
Nivells dels estudiants		3er nivell d’Educació Infantil (5 anys)
Assumpte/unitat		Projecte de treball “Una de pintors, coneixem a Miquel Barceló”
Activitats previstes Aquestes activitats sempre es duen a terme a la pissarra digital i només són una petita mostra del que es fa amb cada artista que es veu.		Ø  Fer una presentació de Miquel Barceló. Ø  Relacionar a la pissarra digital el nom de les illes amb la seva corresponent. Ø  Trobar objectes concretes a la plaça del poble de Miquel Barceló. Ø  Trobar paraules desconegudes a la presentació i subratllar-les. Ø  Presentació per banda dels nens/es de les diapositives de la presentació. Ø  Relacionar el nom de l’artista amb imatges de la seva obra. Ø  Escriure informació sobre la seva vida. Ø  Trobar paraules que tinguin més de 9 lletres i rodejar-les amb un cercle. Ø  Cadascú dels nens/es escollin una obra de Miquel Barceló i l’expliquen als seus companys relacionant-la amb allò que han après abans sobre l’autor. Ø  Col·locar notes musicals d’una obra musical relacionada amb les Illes Balears i fer-la sonar amb un xilòfon per a veure si la col·locació de les notes ha estat la correcta.
Nivell dels resultats de l’aprenentatge		Es pretén la comprensió de la informació presentada per a poder després relacionar-la amb allò que s’ha après.
Normes		Durant totes les activitats es duen a terme les normes que es tenen a l’aula per a qualsevol activitat (escoltar als companys, alçar la mà si volem parlar, etc)
HISTÒRIA DE LES ACTIVITATS
Tecnologies utilitzades		Pissarra digital, PowerPoint, ordinador de la mestra, càmera fotogràfica.
Motius per utilitzar les noves tecnologies		Eina motivadora per als nens i més profitosa per a la mestra.
Naturalesa de les activitats		Presentació per banda de la mestra.
Dificultats d’execució		Les dificultats solen ser més de tipus material ja que la instal·lació elèctrica de l’escola no és massa bona.
Ajuda/ Assistència utilitzada		--
Paper del mestre		Facilitadora de la informació, suport a la resolució de problemes plantejats a la realització de les activitats, proporciona pistes, deixa llibertat a l’hora de l’explicació dels nens/es, i sobretot acompanya al procés d’aprenentatge als nens i nenes.
Paper dels nens/es		Exploren, descobreixen nous conceptes, intercanvien informació, manipulen la informació, produeixen les seves pròpies presentacions, creadors.
RESULTATS
Observacions		Entusiasme i motivació per banda dels nens i nenes. I sobretot per a l’alumnat nouvingut ja que li és més fàcil aprendre de forma visual i li és més motivador.
Avaluació del procés		L’avaluació es basa sobretot a l’observació del procés i a actuar com a guia d’aquest.

Entrevistadora: Bona tarda, primer de tot et voldria donar les gràcies per acceptar de contestar aquestes preguntes sobre la teva tasca docent dins del món de les noves tecnologies.

Mestra: Gràcies a tu.

Entrevistadora: Em podries fer cinc cèntims sobre quan fa que estàs en el món docent, i en concret en aquesta escola?

Mestra: La meva relació amb el món docent va començar fa 13 anys i en aquesta escola ja hi estic 7 cursos.

Entrevistadora: Tu ets mestra d’Educació Infantil, però com és que realitzes pràctiques d’aquest tipus (ja que normalment en aquesta etapa escolar no es treballen)?

Mestra: La meva metodologia no resideix principalment als llibres. Considero que perquè un aprenentatge sigui significatiu allò que hem de mostrar ha de basar-se als interessos dels nens. Utilitzo les TIC perquè són una eina molt motivadora i també perquè considero que és fonamental per a treballar amb nens i nenes nouvinguts/des.

Entrevistadora: Quan vas començar amb aquest projecte?

Mestra: Aquest projecte he de dir que va de forma paral·lela amb altres al llarg del curs. Com que sempre estic fent pintures al cicle els nens sempre em diuen que “perquè no pintava un quadre”, i vaig fer la proposta de treballar l’art. El projecte dura tot el curs, cada mes tenim un pintor:Miró, Barceló, Mondrian, Dalí, Picasso, Kandisnky..

Entrevistadora: Què et va motivar fer-ho?

Mestra: Considero que l’art és una bona sortida pels sentiments i les emocions, és una bona forma per dir moltes coses de diferents formes i maneres; i a més aprenem moltes coses tots junts.

Entrevistadora: Quins passos són els estructurats per dur-lo a terme?

Mestra: Primerament decidim els artistes que volem treballar (aquesta és una elecció per banda de la mestra) i el primer dijous del mes presentem una obra de l’artista. Per exemple amb Barceló vam presentar “L’elefant” i la resposta va ser: “uau què xul.lo!”. No aportem cap informació de l’autor, deixem que tots i totes expressen totes les coses que senten quan han vist l’obra.

Eixa tarda es presenta el PowerPoint de l’autor i ens planifiquem el treball amb aquest per a tot el mes.

Entrevistadora: Com els hi vas proposar als teus alumnes?

Mestra: La proposta va ser molt senzilla. Jo els vaig dir que si pintaria un quadre però sola amb ells, i que per això podríem conèixer a diferents artistes.

Entrevistadora: Com van reaccionar davant aquesta proposta?

Mestra: Amb molta alegria, no hem d’oblidar que jugant, investigant i expressant és com millor s’aprèn.

Entrevistadora: Què et van dir la resta de mestres quan ho vas proposar? Ho trobaven adequat per l’edat en que es treballaria?

Mestra: La veritat és que la proposta va ser bé acceptada encara que no totes la duen a terme perquè consideren que no “tenen capacitat” per a portar aquesta metodologia, però poc a poc s’estan posant al dia per a fer coses, petites, però ho intenten. L’edat no es pot considerar inadequada perquè avui dia la majoria d’aquests/es nens/es coneixen i tenen molta relació amb les TIC, i a més gaudeixen.

Entrevistadora: Quin és el rol dels alumnes dins el projecte?

Mestra: Ells són el veritable motor del projecte i del treball, són els que treballen amb la informació i els que la manipulen.

Entrevistadora: Quin és el teu propi rol?

Mestra: Podríem dir que de presentadora i d’acompanyant del procés, la que a vegades dóna pistes i la persona que ajuda.

Entrevistadora: Quines dificultats han anat sorgint al llarg del projecte?

Mestra: Dificultats greus són més de tipus tècnic, sobretot amb la instal·lació elèctrica de l’escola i bé, al principi, vaig fer una reunió amb les famílies per explicar què era això dels projectes de treball i demés.

Entrevistadora: Què t’ha sorprès més dels teus alumnes a l’hora de realitzar-lo?

Mestra: La espontaneïtat i com a l’hora de treballar amb la pissarra digital i de fer les seves presentacions quan expliquen als companys/es la seva elecció la naturalitat que mostren. I sobretot com els nouvinguts han ampliat el seu vocabulari de forma espectacular, aquest aspecte ha provocat una cohesió al grup, es poden entendre.

Entrevistadora:Què diries que han après? I tu?

Mestra: Crec que han après una nova forma “divertida” d’aprendre, diferent. I jo considero que he après moltíssim, al principi tenia com cosa per saber com eixiria però he vist que la introducció de les TIC i que siguin ells mateixos, amb guia, de com treballar ho poden fer perfectament. A vegades recorden el funcionament millor que jo.

Entrevistadora: Quina proposta de millora faries de cada a una nova proposta d’aquest estil?

Mestra: Estic considerant que siguin els mateixos nens, amb la meva ajuda i les imatges, els que preparin un PowerPoint encara només sigui amb dos imatges.

Entrevistadora: Moltes gràcies per haver dedicat el teu temps per ajudar a realitzar aquest treball.

Mestra: Gràcies a tu pel teu temps.

Viviana