SENSE PARAULES.

La meva amiga Laia m'ha deixat aquest vídeo al Facebook, silenci seria la paraula per definir-ho. Tenim a la nostra mà la clau.

QUÈ ÉS UN WIKI?

 Us deixo aquest vídeo on s'explica de manera molt comprensible que és això d'un wiki.

Així també teniu un on es parla del treball col.laboratiu...

                               

EL NOSTRE NOU AMIC...

El pobre porta tota la setmana i el cap de setmana fent-nos somriure... He considerat important posar-li i fer-li un petit homenatge, veritat Núria?.
Creíem que amb aquesta forma de viure i d'entendre la vida podem avançar....Gràcies...

CANVIS ASSOLITS..

Des de que vam començar amb l'assignatura i amb la primera autoavaluació que vam fer, i sobretot, respecte a les qüestions breus considero que ha arribat el moment de fer un repàs a aquestes:

• Posaria una puntuació diferent a l'objectiu de la Tecnologia Educativa ja que realment el seu paper no és donar-nos les tècniques sinó donar el coneixement que cal per a constituit mitjaçant les TIC aprenentatges significatius.
• On es diu que les TIC són necessàries pe a transmetre el coneixement als nens i nenes, ara mateix canviaria la puntuació ja que no estic gens d'acord. És a dir, les eines són importants però els coneixements no es poden transmetre només mitjançant elles; aquestes no han de funcionar només com a suport de la nostra tasca. Han de convertir-se en l'eina però els promotors de l'ensenyament han de ser els nens i les nenes.
• I continuo amb la idea de que el canvi tecnològic determina el canvi social. El podem veure al nostre voltant en tots els àmbits, clar que ho determinoa però també hem de tenir en compte aquesta tecnologia en mans de qui cau.

Viviana

LA MEVA AUTOAVALUACIÓ DE LA MINI 2.1

Després de conèixer la base dels casos del KITE així com la resta de casos dels companys i companyes, la Núria Vila i jo vam decidir fer el cas i per consegüent el treball juntes ( ja vam fer l'altre juntes i he de dir que és una companya excel.lent i amb una capacitat extraordinària de treball)  i ara ens toca autoavaluar-nos de nou:

1- Respecte a la data, format, pes considero que ha estat correcte. Encara que he d'afegir (potser per la meva velocitat "vaga" del meu modem) ho he aconseguit a la tercera després de quasi una hora.

2- Si parlem de l'estructuració també considero que ha estat correcte, encara que crec que em mereixo un "plus" perque per fí ja SÉ fer un index automàtic i a més, m'ix a la primera i la veritat és que estic molt contenta. A més hem seguit l'estructura que se'ns ha demanat i hem fet un annex amb una informació la qual consideràvem important respecte del cas del projecte de treball que hem presentat.

3- El cas que hem seguit penso que està plenament relacionat amb l'aprenentatge significatiu i com aquest tipus de treball es pot començar a fer, sense cap dubte, des del començament de l'escola.

4- Hem fet una petita explicació d'allò que s'enté per aprenentatge significatiu, s'ha comentat el cas d'una de les companyes i tres petites explicacions de casos de la base KITE.

5- Considero que estic aprofitant tant les eines que estem coneixent al llarg del curs com que estic aprofitant totes les experiències que es donin a conèixer.

6- Actualitzo el blog tant amb informació referida a l'assignatura, com a altre tipus d'informació referida a l'assignatura o amb coses que trobo interessants segons el meu punt de vista. Així també he penjat, tant al fòrum com al blog, eines que ens poden ajudar a fer els treballs.

7- Doncs si reflexiono i comparo la meva evolució a l'assignatura jo em posaria una B+.

Viviana

RECURSOS E INFORMACIONS QUE PROMOUEN L'APRENENTATGE SIGNIFICATIU AMB LES TICS.

Us deixo un article que he trobat a la web "Aprendizaje colaborativo y tecnologías de la información y de la comunicación". És molt interessant, i és un exemple de com en altres països, en aquest cas Venesuela, també es parla de col.laboració a l'escola prenent com a eines les TICS.

http://procesosemivirtual-ese.com/materias/proy_investigacion_protocolo/BAEZ_MORALES_ALFONSO_AGUSTIN/texto/02%20El%20Aprendizaje%20con%20las%20TICs.pdf

Us presentem el cas que la Núria Vila Perarnau i jo hem treballat. Considerem que era interessant penjar-ho al blog.

CAS: “CONEIXEM A MIQUEL BARCELÓ”
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén:  Aquesta activitat es planteja cada vegada que comencem a treballar un nou artista a principi de mes. El seu objectiu consisteix en presentar la seva vida i obra d’una manera atractiva per als nens/es, ja que a part del treball en paper també ens serveix per a que ells puguin treballar a la pissarra digital aspectes determinats del Power Point que estiguin relacionats amb la nostra tasca.
INDEX	CONTINGUTS
CONTEXT GENERAL
Experiència a l’ensenyament	13 anys
Tecnologia de l’experiència docent/nivell d’habilitat	Utilitza amb freqüència la pissarra digital i presentacions Power Point per a treballar amb projectes/ Utilitza les noves tecnologies també a casa.
Tipus d’escola	Escola pública d’una ciutat de 18.000 habitants.
Ubicació de l’escola	Zona nova de la ciutat, encara que l’escola és antiga.
Connectivitat	Existeix Internet a l’edifici principal però a l’edifici d’Educació Infantil hi ha una xarxa de wifi amb una connectivitat molt deficient.
Ubicació dels recursos tecnològics.	Existeix una pissarra digital a cada aula de 4 i 5 anys, però no n’hi ha ordinadors. Només el de la mestra. Hi ha una aula de 8 ordinadors per Infantil però sense connectivitat a la xarxa.
Situació socioeconòmica dels estudiants	Els nens podem dir que majoritàriament són de classe mitja- baixa, amb un numero important de nouvinguts procedents de: Marroc, Rússia i dels països llatinoamericans. Així existeix un nombre important de nens i nenes amb necessitats educatives especials.
CONTEXT O HISTÒRIA HISTÒRIA DEL CAS
Nivells dels estudiants		3er nivell d’Educació Infantil (5 anys)
Assumpte/unitat		Projecte de treball “Una de pintors, coneixem a Miquel Barceló”
Activitats previstes Aquestes activitats sempre es duen a terme a la pissarra digital i només són una petita mostra del que es fa amb cada artista que es veu.		Ø  Fer una presentació de Miquel Barceló. Ø  Relacionar a la pissarra digital el nom de les illes amb la seva corresponent. Ø  Trobar objectes concretes a la plaça del poble de Miquel Barceló. Ø  Trobar paraules desconegudes a la presentació i subratllar-les. Ø  Presentació per banda dels nens/es de les diapositives de la presentació. Ø  Relacionar el nom de l’artista amb imatges de la seva obra. Ø  Escriure informació sobre la seva vida. Ø  Trobar paraules que tinguin més de 9 lletres i rodejar-les amb un cercle. Ø  Cadascú dels nens/es escollin una obra de Miquel Barceló i l’expliquen als seus companys relacionant-la amb allò que han après abans sobre l’autor. Ø  Col·locar notes musicals d’una obra musical relacionada amb les Illes Balears i fer-la sonar amb un xilòfon per a veure si la col·locació de les notes ha estat la correcta.
Nivell dels resultats de l’aprenentatge		Es pretén la comprensió de la informació presentada per a poder després relacionar-la amb allò que s’ha après.
Normes		Durant totes les activitats es duen a terme les normes que es tenen a l’aula per a qualsevol activitat (escoltar als companys, alçar la mà si volem parlar, etc)
HISTÒRIA DE LES ACTIVITATS
Tecnologies utilitzades		Pissarra digital, PowerPoint, ordinador de la mestra, càmera fotogràfica.
Motius per utilitzar les noves tecnologies		Eina motivadora per als nens i més profitosa per a la mestra.
Naturalesa de les activitats		Presentació per banda de la mestra.
Dificultats d’execució		Les dificultats solen ser més de tipus material ja que la instal·lació elèctrica de l’escola no és massa bona.
Ajuda/ Assistència utilitzada		--
Paper del mestre		Facilitadora de la informació, suport a la resolució de problemes plantejats a la realització de les activitats, proporciona pistes, deixa llibertat a l’hora de l’explicació dels nens/es, i sobretot acompanya al procés d’aprenentatge als nens i nenes.
Paper dels nens/es		Exploren, descobreixen nous conceptes, intercanvien informació, manipulen la informació, produeixen les seves pròpies presentacions, creadors.
RESULTATS
Observacions		Entusiasme i motivació per banda dels nens i nenes. I sobretot per a l’alumnat nouvingut ja que li és més fàcil aprendre de forma visual i li és més motivador.
Avaluació del procés		L’avaluació es basa sobretot a l’observació del procés i a actuar com a guia d’aquest.

Entrevistadora: Bona tarda, primer de tot et voldria donar les gràcies per acceptar de contestar aquestes preguntes sobre la teva tasca docent dins del món de les noves tecnologies.

Mestra: Gràcies a tu.

Entrevistadora: Em podries fer cinc cèntims sobre quan fa que estàs en el món docent, i en concret en aquesta escola?

Mestra: La meva relació amb el món docent va començar fa 13 anys i en aquesta escola ja hi estic 7 cursos.

Entrevistadora: Tu ets mestra d’Educació Infantil, però com és que realitzes pràctiques d’aquest tipus (ja que normalment en aquesta etapa escolar no es treballen)?

Mestra: La meva metodologia no resideix principalment als llibres. Considero que perquè un aprenentatge sigui significatiu allò que hem de mostrar ha de basar-se als interessos dels nens. Utilitzo les TIC perquè són una eina molt motivadora i també perquè considero que és fonamental per a treballar amb nens i nenes nouvinguts/des.

Entrevistadora: Quan vas començar amb aquest projecte?

Mestra: Aquest projecte he de dir que va de forma paral·lela amb altres al llarg del curs. Com que sempre estic fent pintures al cicle els nens sempre em diuen que “perquè no pintava un quadre”, i vaig fer la proposta de treballar l’art. El projecte dura tot el curs, cada mes tenim un pintor:Miró, Barceló, Mondrian, Dalí, Picasso, Kandisnky..

Entrevistadora: Què et va motivar fer-ho?

Mestra: Considero que l’art és una bona sortida pels sentiments i les emocions, és una bona forma per dir moltes coses de diferents formes i maneres; i a més aprenem moltes coses tots junts.

Entrevistadora: Quins passos són els estructurats per dur-lo a terme?

Mestra: Primerament decidim els artistes que volem treballar (aquesta és una elecció per banda de la mestra) i el primer dijous del mes presentem una obra de l’artista. Per exemple amb Barceló vam presentar “L’elefant” i la resposta va ser: “uau què xul.lo!”. No aportem cap informació de l’autor, deixem que tots i totes expressen totes les coses que senten quan han vist l’obra.

Eixa tarda es presenta el PowerPoint de l’autor i ens planifiquem el treball amb aquest per a tot el mes.

Entrevistadora: Com els hi vas proposar als teus alumnes?

Mestra: La proposta va ser molt senzilla. Jo els vaig dir que si pintaria un quadre però sola amb ells, i que per això podríem conèixer a diferents artistes.

Entrevistadora: Com van reaccionar davant aquesta proposta?

Mestra: Amb molta alegria, no hem d’oblidar que jugant, investigant i expressant és com millor s’aprèn.

Entrevistadora: Què et van dir la resta de mestres quan ho vas proposar? Ho trobaven adequat per l’edat en que es treballaria?

Mestra: La veritat és que la proposta va ser bé acceptada encara que no totes la duen a terme perquè consideren que no “tenen capacitat” per a portar aquesta metodologia, però poc a poc s’estan posant al dia per a fer coses, petites, però ho intenten. L’edat no es pot considerar inadequada perquè avui dia la majoria d’aquests/es nens/es coneixen i tenen molta relació amb les TIC, i a més gaudeixen.

Entrevistadora: Quin és el rol dels alumnes dins el projecte?

Mestra: Ells són el veritable motor del projecte i del treball, són els que treballen amb la informació i els que la manipulen.

Entrevistadora: Quin és el teu propi rol?

Mestra: Podríem dir que de presentadora i d’acompanyant del procés, la que a vegades dóna pistes i la persona que ajuda.

Entrevistadora: Quines dificultats han anat sorgint al llarg del projecte?

Mestra: Dificultats greus són més de tipus tècnic, sobretot amb la instal·lació elèctrica de l’escola i bé, al principi, vaig fer una reunió amb les famílies per explicar què era això dels projectes de treball i demés.

Entrevistadora: Què t’ha sorprès més dels teus alumnes a l’hora de realitzar-lo?

Mestra: La espontaneïtat i com a l’hora de treballar amb la pissarra digital i de fer les seves presentacions quan expliquen als companys/es la seva elecció la naturalitat que mostren. I sobretot com els nouvinguts han ampliat el seu vocabulari de forma espectacular, aquest aspecte ha provocat una cohesió al grup, es poden entendre.

Entrevistadora:Què diries que han après? I tu?

Mestra: Crec que han après una nova forma “divertida” d’aprendre, diferent. I jo considero que he après moltíssim, al principi tenia com cosa per saber com eixiria però he vist que la introducció de les TIC i que siguin ells mateixos, amb guia, de com treballar ho poden fer perfectament. A vegades recorden el funcionament millor que jo.

Entrevistadora: Quina proposta de millora faries de cada a una nova proposta d’aquest estil?

Mestra: Estic considerant que siguin els mateixos nens, amb la meva ajuda i les imatges, els que preparin un PowerPoint encara només sigui amb dos imatges.

Entrevistadora: Moltes gràcies per haver dedicat el teu temps per ajudar a realitzar aquest treball.

Mestra: Gràcies a tu pel teu temps.

Viviana

I CONTINUEM PELS CAMINS DE LA NTICEDU

Avui dia 30 de Novembre la Núria Vila i jo hem deixat per escrit un projecte, que pot parèixer impossible o una bojeria. Però crec que ens eixirà bé i potser que entrem a una nova relació tecnològica entre nosaltres. Espero que la fitxa de disseny tingui el vist i plau i poder començar amb aquesta nova experiència.

Abans de començar amb l'assignatura he de reconèixer que desconeixia moltes coses sobre les NTICEDU ( veritablement pensava que havia descobert els Amèriques amb el Power Point) i a més com tenia molts prejudicis i mites sobre les noves tecnologies. 
Després de realitzar l'avaluació inicial van anar encaminats a fer un treball de sintesi de tot el material que vam utilitzar pel nostre estudi així com una nova eina per mi com va ser el cmap tools ( quin descobriment¡). 
La decisió de fer el treball va ser de fer-ho amb una companya, en aquest cas amb la Núria Vila ( diu que no és adicta a les noves tecnologies però jo crec que es desenvolupa molt bé). Aquest va ser el resultat del nostre treball:

Respecte a la societat dir, que he après entre moltes coses, com aquesta institucionalitza els seus sabers i coneixements mitjançant la societat del coneixement, i com   amb les innovacions tecnològiques dóna lloc a la tecnologia educativa, així de l’existència de postures com el determinisme, i com aquest, depenent sigui determinisme de tipus social o de tipus tecnològic concep el paper de les noves tecnologies tenint en compte què vol la societat o la “imposició” de les noves tecnologies sense tenir en compte els interessos socials.

Doncs hi ha aspectes de com la ciència conté també un coneixement científic com a producte social i que defensa en enfocament empíric i naturalista, quan abans de realitzar el cmap i a l’avaluació inicial pensava en la inexistència d’aquest tipus de coneixements i que l’única

relació amb l’educació era la necessitat de poder “imposar” les NT.

He de dir que el meu concepte de tecnologia era pensar només en NT, com podia ser l’ordinador, la pissarra digital i els programes que normalment utilitzem a l’escola com pot ser el Power Point. Mai havia pensat que la tecnologia podia ser un exercici mental ja que aquesta també dissenya ( en aquest cas processos aplicatius), es pot aplicar i al mateix temps es pot avaluar.  Sense oblidar la influència dels mites que comporten les noves tecnologies i com aquests veritablement són mites.

Així també desconeixia què volia dir el postulat d’heterogeneïtat i com el “seamless web” es podia aplicar tant a la ciència, la societat i la tecnologia al mateix temps que aquests conceptes interaccionaven entre ells. Així com de l’existència d’uns principis ( segon la psicologia cognitiva) que s’han de complir i tenir en compte a l’hora d’utilitzar la tecnologia a l’aula.

Per tant ,i com un model mental i de treball ,com és el constructivisme podem dir que es pot dur a terme utilitzant les noves tecnologies I com aquestes també poden provocar als nens/es canvis i un aprenentatge significatiu, si realment les apliquem amb un objectiu però amb un ample marge de llibertat a l’hora de treballar per banda dels nens/nes.

Encara que no he d’oblidar tampoc el paper i la influència dels mites a l’hora de concebre el paper i la difusió de les noves tecnologies, realitzant les activitats proposades per banda del consultor he de dir que molts dels mites que posseïa han desaparegut gràcies a un major i profund coneixement de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Així segurament la meva avaluació inicial de començament de curs seria bé diferent a la realitzada doncs que molts han estat els canvis des de l’inici del curs.

Totes les noves informacions i conceptes els he , amb l’altra companya de confecció del nou mapa conceptual, afegit a un cmap  on les relacions són més extenses , més detallades i sobretot expliciten la relació existent entre la societat, la tecnologia i la ciència.

 RELACIONS CIÈNCIA, SOCIETAT I TECNOLOGIA

                                  Aquest és el mapa que vam fer la Núria i jo.

Després de llegir les diferents propostes de treball i mirant l’esquema podríem dir que: societat, ciència i tecnologia van de bracet. Són tres conceptes molt diferents però que alhora es complementen a la perfecció.

Primer de tot comencem per la ciència, un producte social i el qual defensa un enfocament empíric i naturalista. A partir d’ella i les seves nombroses evolucions arribem a la tecnologia. Aquesta, com tots pensem, la volem: ràpida, massiva i sobretot que sigui massiva per a tothom. Però realment què entenem per tecnologia?

Segons Quintanilla[1] la tecnologia “es pot entendre des del punt de vista intel·lectualista o pragmatista”. Des de la primera visió és una ciència aplicada ja que les seves tècniques són les aplicacions dels coneixements previs, mentre que des de la perspectiva pragmatista la tecnologia és qui dóna el fonament a la ciència, ja que tot coneixement prové de l’experiència pràctica.

Com a tipus de tecnologia podem trobar: les referides als materials (ciències naturals), socials (ciències humanes), conceptuals (logicomatemàtica i lingüística) i finalment generals (amb la teoria de sistemes).

Per tant podem dir, tenint en compte les anteriors definicions i tipus, que la tecnologia és un exercici mental perquè es dissenya, s’aplica i s’avalua; o busca, que es puguin dissenyar processos aplicatius tecnològics que ofereixen solucions o intents de solució a problemes específics.

Doncs la tecnologia naix d’un context social específic, però com diu Tirado i Domènech:[2] “aquesta, com tal, és neutral però depèn completament de l’ús que es facin d’ella”. Aquesta afirmació ens porta a una sèrie de mites que avui dia porta la tecnologia amb si mateix, entre els quals, destaquem els següents:

●     té elements democratitzadors.

●     la cultura tecnològica es deshumanitza.

●     i té transferència universal.

Però no hem d’oblidar que la tecnologia com tal ha impactat a la nostra societat. Aquesta ha passat de ser una societat industrial a convertir-se en una societat post industrial on les transferències, la manipulació i la gestió s’han convertir en la font de la informació i del coneixements, donant lloc a allò que coneixem sota el nom de “Societat del Coneixement”.

Actualment els canvis han tingut efecte a nivell social (organitzatius, educatius, empresarials, etc) i la informació s’utilitza, freqüentment, com a font de poder, convertint-se les TIC, a nivell educacional, en una eina de treball fonamental arribant a impactar a tota la societat. Com a conseqüència de l’impacte de les TIC a nivell d’educació podem destacar els següents aspectes:

●     ens amplia la informació, ja que podem accedir a ella quan vulguem desfocalitzant els espais tradicionals d’aquest fet.

●     existeix un paral·lelisme entre la informació i el coneixement.

●     existeix la creença que tenir més informació a l’abast suposa estar més informat.

●     ha possibilitat la creació d’entorns més flexibles per a l’aprenentatge.

●     una ampliació de les eines de treball entre els formadors i els alumnes.

●     un ample ventall de possibilitats d’interaccions entre diferents codis i sistemes simbòlics.

●     una major flexibilització dels itineraris formatius.

●     i, finalment la creació d’entorns interactius.

Tanmateix quan parlem de tecnologia educativa, no hem d’oblidar que aquesta (a l’igual que qualsevol procés educatiu) també rep influències de les diferents corrents. I com a conseqüència acaba afectant en la societat, com pot ser el món laboral.

            El que es busca bàsicament amb ella es dissenyar processos aplicatius tecnològics que ens ajudin a trobar la resposta a problemes concrets.

Una de les principals característiques de la tecnologia és el postulat d’heterogeneïtat que comporta: d’una banda la interacció entre el fet social i el tècnic (perspectiva interactiva); i per l’altra, una divisió estable entre el que és social i tècnic (seamless web).

A més a més, un dels punts forts d’aquesta tecnologia és l’aportació cap a l’aprenentatge significatiu, on cal un model mental (sintàctic o computacional) sobre el qual treballar. Però això no es pot aconseguir si no es gaudeix d’una gran varietat d’eines per explorar i manipular. No podem passar per alt tampoc que té limitacions a mode de: càrrega cognitiva i de contradiccions.

Així mateix hem de tenir en compte que la tecnologia, i sobretot la tecnologia educativa, també rep aportacions i influència dels diferents paradigmes que avui dia coexisteixen com són el de la psicologia conductista ( on s’exposa referint-se a les TIC que l’educació ha d’assumir un paper i uns principis entre els quals destaquem una participació activa, respostes correctes, etc), la psicologia sistèmica i la cognitiva.

Però no hem d’oblidar una influència preponderant com és la rebuda pels mitjans de comunicació, com a exemple tenim el “con de l’experiència” de Dale; així com els mites que la tecnologia comporta amb sí mateixa. Entre aquests, podem destacar els següents:

●     autonomia de les màquines.

●     cultura deshumanitzada i alienant.

●     el valor de l’eficàcia.

●     mite de la transferència de la tecnologia.

Per anar acabant, podem dir que la tecnologia i el seu ús porta també diferents opinions envers de com s’ha de tractar i quina ha de ser la seva influència al nostre entorn social. Com a postures, respecte a l’ anteriorment tracta, tenim la sociodeterminista i la tecnodeterminista. les sociodeterministes exposen que el que importa no és la tecnologia mateixa, sinó el sistema social o cultural en el qual està immersa i des del qual és produïda. Pel contrari els deterministes tecnològics no aclareixen el paper dels interessos socials en l’aparició i desenvolupament de les innovacions tecnològiques.

            Com a conclusió es pot parlar que vivim en una societat on els canvis socials són presents en el nostre dia a dia, tant a nivell: organitzatiu, cultural, empresarial o educatiu. Per aquesta raó cadascú de nosaltres ha de ser capaç de saber de quina manera i quan ha de poder utilitzar-la.

---

[1] l'article Domènech, Miquel; Javier Tirado, Francisco: (2002) Ciència, tecnologia i societat:

nous interrogants per a la psicologia. http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenechtirado0302/

domenech-tirado0302.htm

[2]l'article Domènech, Miquel; Javier Tirado, Francisco: (2002) Ciència, tecnologia i societat:

nous interrogants per a la psicologia. http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenechtirado0302/

domenech-tirado0302.htm